Dia 511: Valladolid i els seus topònims

November 28, 2013 in Espanya by Joan&Elia

La nostra visita a Valladolid ha estat ràpida però molt interessant. Aquí també hem estat fent couchsurfing a casa d’en Saulo i la Marta, dos val·lisoletans que ens han tractat genial. Com a curiositat aquests nois són propietaris d’una botiga d’animals, Bichos, aixi que si la vida us tracta malament i heu d’acabar vivint aquí ja sabeu a on heu d’anar per demanar consells sobre la vostra mascota.

Tot i que no haguem pogut compartir massa estona amb ells, la xerrada després del sopar ens ha permès veure que el seu perfil és el que tenen els autèntics couchsurfers: oberts i respectuosos. Ells mateixos ens han dit que molts dels temes de què hem estat parlant (ja us podeu imaginar de què es tracta) no els podríem haver tret davant dels seus amics, fatxes i amants de la unitat del país per naturalesa.

Valladolid és una ciutat moderna

Valladolid és una ciutat moderna

Suposo que coneixeu alguna de les dites que es diuen sobre les noies castellanes. La que més gràcia em fa és la de “Ancha es Castilla y estrechas las castellanas”. De moment no funciona gens amb les noies “pucelanas” que hem conegut. Elles mateixes han dit, en defensa seva, que els nois de Valladolid són uns babosos… imagino que com els de tot arreu.

Aquest matí el Saulo i la Marta ens han equipat amb un plànol de la ciutat i ens han fet algunes recomanacions. No teníem gaire temps per veure la ciutat però amb una passejadeta d’un parell d’hores pel centre ha estat més que suficient per veure-ho tot.

La gent del carrer és una mica freda però molt maca

La gent del carrer és una mica freda però molt maca

Valladolid és seu de les Corts i de la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma. Per aquest motiu podríem dir que aquesta ciutat és el bressol del castellanisme més profund. Com bé sabreu, hi ha una col·lecció molt extensa de topònims que fan referència a aquest lloc. Els més comuns i coneguts són Fachadolid, Pucela i Pincia.

Pel que fa a l’origen del nom de la ciutat existeix la teoria que prové de la contracció de valle de lid (vall de combat), lloc, per la seva característica planura, on es reunien els clans i tribus preromans pels seus enfrontaments armats.

San Benito el Real, una església diferent

San Benito el Real, una església diferent

Però bé, la història no és una cosa que ens interessi gaire tot i que sigui un lloc tan diferent al nostre. Aquí aprofitarem per explicar-vos la ruta que hem fet pel casc antic, un lloc que conserva un interessant conjunt històric compost per cases, palaus, esglésies, places, avingudes i parcs, junt amb un important patrimoni museístic.

La primera església que hem vist ha estat la de San Benito el Real, uns dels temples més antics de Valladolid. És d’estil gòtic però la seva curiosa façana és posterior. Personalment la imatge exterior és una de les coses que més m’han cridat l’atenció per ser diferent a les típiques esglésies que es veuen per tot arreu.

Alguns detalls de l’interior de San Benito

Alguns detalls de l’interior de San Benito

Després hem anat xino-xano fins a la Plaza Mayor (aquí també ens podríem haver fotut una “relaxing cup de café con leche” perquè ens ha recordat molt a la plaça major de Madrid), un dels centres neuràlgics de la ciutat. És una de les places més grans d’Espanya i està completament porticada a la seva part inferior. En l’actualitat, s’ha intentat tornar a l’homogeneïtat original mitjançant certs mecanismes, com pintar de vermell totes les façanes, cosa que li dona un fisonomia interessant.

La Plaza Mayor està governada pels colors vermells

La Plaza Mayor està governada pels colors vermells

En l’actualitat la Plaça Major s’ha convertit en un espai propici a la trobada i la convivència ciutadana en la qual es duen a terme diverses activitats culturals. Hi ha concerts, trobades d’escultors, les famoses actuacions del TAC (Festival de Teatre i Arts al carrer), processons i actes durant la Setmana Santa i les celebracions dels èxits dels diversos equips esportius de la ciutat (no crec que n’hi hagi gaires…).

Més colors vermells a les espectaculars façanes castellanes

Més colors vermells a les espectaculars façanes castellanes

Passejant pels carrerons del centre de qualsevol ciutat sempre acabem trobant alguna curiositat que ens fa gràcia ensenyar-vos. Si hi ha algú interessat en aquest rotllo, l’Inferno Rock Bar és tot un parc d’atraccions de calaveres on es punxa música heavy, rock, metal, hardcore i rock and roll.

Calaveres, diables i granotes

Calaveres, diables i granotes

Després d’aquesta “anada d’olla” hem anat a visitar el monument per excel·lència de la ciutat, la famosa Catedral de Nuestra Señora de la Asunción de Valladolid. Va ser concebuda en el segle XVI i dissenyada per l’arquitecte Juan de Herrera, però el més curiós d’aquest lloc és que actualment es troba construïda en un 40-45% a causa de la falta de recursos i a les despeses provocades per la difícil fonamentació del temple, situat en una zona amb un gran desnivell en el terreny.

La Catedral de Valladolid

La Catedral de Valladolid

L’entrada a la catedral és gratuïta (només faltaria que cobressin per veure un monument que està a mitges) i l’interior és clarament d’estil herrerià amb alguns afegits barrocs. Sense cap dubte el tret diferencial d’aquesta catedral és el fet d’estar inconclusa i la perfecta asimetria que presenta la seva façana principal amb només una torre.

Algunes des de l’interior de la catedral

Algunes des de l’interior de la catedral

Darrere de la catedral es troba una altra església interessant, Santa María “La Antigua”,   possiblement una de les parròquies amb més història de Valladolid. Sota l’actual edifici s’han trobat nombroses i valuoses restes com les úniques evidències constructives d’època romana a la ciutat, enterraments de la necròpoli medieval, el pati d’un palau renaixentista… una llàstima que tot això estigui amenaçat pel projecte de construcció d’un pàrquing.

A la església Santa María “La Antigua”

A la església Santa María “La Antigua”

La torre romànica de l’església és un dels símbols de Valladolid i la creu de pedra que hi ha davant de l’edifici assenyala el centre del lloc que va ser el cementiri on s’enterraven als pobres de la parròquia i els que morien a l’Hospital de Santa María de Esgueva.

Ombres projectades al campanar

Ombres projectades al campanar

Un altre dels llocs importants de la ciutat és el Palacio de Pimentel, actual seu de la Diputació Provincial i famós per ser el lloc on va néixer el rei Felip II. Diu la llegenda que aquest rei va ser tret per una de les finestres del palau, de la qual penja actualment una cadena, per tal de ser batejat a l’Església de Sant Pablo. Si hagués sortit per la porta hauria d’haver estat batejat a la Parròquia de Sant Martín.

Palacio de Pimentel i altres curiositats

Palacio de Pimentel i altres curiositats

No obstant això, sembla ser que llegenda és una deformació dels fets reals ja que per al bateig de Felip II es va construir un passadís elevat entre l’església de Sant Pablo i el palau per evitar que la família reial trepitgés el carrer. Com que el passadís estava elevat es va utilitzar com a sortida una de les finestres, però no se sap amb certesa quina d’elles.

Més esglésies i edificis interessants

Més esglésies i edificis interessants

Per acabar la nostra ràpida visita a Valladolid hem passat per la Plaza del Viejo Coso, la primera plaça de toros de la ciutat. Actualment, les antigues llotges en què els personatges il·lustres de la ciutat acudien a les corregudes es destinen als habitatges i el que constituïa el rodo s’ha convertit en un petit parc. Aquest lloc és interesant de veure perquè se’l considera un dels racons més singulars i potser més desconeguts de Valladolid.

La Plaza del Viejo Coso

La Plaza del Viejo Coso

I fins aquí la nostre aventura per Valladolid. Tot i ser una ciutat que no té un encant especial ni massa cosa per veure, crec que hem sabut exprimir al màxim la nostra visita. Ara ens encaminem cap a Lleó, el nostre darrer pas de l’aventura per Espanya. Bona nit!