Dies 544-545: Cap d’any a Sydney

January 1, 2014 in Austràlia by Joan&Elia

Ja tornem a estar per aquí… suposo que ens trobàveu a faltar, oi? Doncs després de gairebé trenta hores de vol (Barcelona–Amsterdam–Seul–Sydney i Barcelona–Dubai–Kuala Lumpur-Melbourne–Sydney) per fi vam arribar un altre cop a on ho vam deixar fa un parell de mesos, Sydney.

Vam haver de venir es vols diferents perquè l’Èlia va perdre el seu vol d’anada (recordeu que va haver d’agafar un nou vol i tornar a casa una mica abans) i consegüentment el vol de tornada li va quedar immediatament cancel·lat, cosa que ens sembla una de les majors preses de pèl de la història. El fet que algú perdi el vol d’anada no hauria d’implicar que no pugui o vulgui utilitzar el de tornada… però pel que sembla aquesta llei és universal per a totes les companyies aèries.

De camí cap als Botanic Gardens

De camí cap als Botanic Gardens

Els pares de l’Èlia ens van regalar pel Nadal les dues primeres nits a Sydney a un hotel situat al costat mateix de l’aeroport per tal que la nostra adaptació a la vida backpacker fos una mica més suau. Després de trobar-nos vam fer el check-in al nostre hotel (després us parlarem d’ell) i immediatament vam anar cap al centre per agafar lloc i poder veure un dels esdeveniments més coneguts de la ciutat de Sydney, els focs artificials per celebrar el cap d’any.

Un truquet que va bé saber tant si voleu anar en tren des de l’aeroport fins al centre de la ciutat i viceversa, és que hi ha una taxa de 12 AUD per persona cada cop que es traspassen les barreres que connecten l’aeroport amb la xarxa de ferrocarrils. Per evitar aquesta tarifa el que vam fer és caminar fins a la parada següent (o anterior depenent del sentit del que parlem) i així no haver de traspassar la “barrera d’or”. A més, vam comprar bitllets de tren senzills amb descompte d’estudiants (un 50%) que només ens van costar 2,2 AUD per cap.

Una cua infinita de gent per entrar als jardins

Una cua infinita de gent per entrar als jardins

Un cop al centre vam anar directes a un dels millors llocs per veure els focs artificials, el Macquarie’s Chair del Botanic Garden. Hi havia una cua infinita que arribava molt més enllà del Domain i vam estar a punt de deixar-ho córrer però com que som molt espavilats vam decidir fer-nos els despistats i colar-nos, l’única solució que vam veure viable.

Una espera eterna de 13 hores

Una espera eterna de 13 hores

L’entrada és gratuïta però l’aforament limitat a 17.000 persones. Evidentment no vam ser els primers en entrar perquè va haver-hi un grup gegant de frikis (concretament de taiwanesos) que van acampar a la porta i van acaparar les millors posicions del parc. Tot i això no ens podem queixar del lloc que vam trobar gràcies a l’amistat que vam fer amb un noi xinès (aquest és un dels pocs que salvaríem si els haguéssim d’eliminar a tots) fotògraf professional que tenia entrada VIP.

Vistes impressionants des de Macquarie’s Chair

Vistes impressionants des de Macquarie’s Chair

Les més de tretze hores d’espera van ser terribles, un avorriment absolut. Però després de veure aquest fantàstic show podem dir que va valer la pena l’espera. Probablement no tornarem a fer-ho mai més però creiem que un cop a la vida s’ha de veure aquest espectacle impressionant. Els focs artificials no deixen de ser uns focs estàndard però l’escenari de fons és meravellós i irrepetible. Us deixem algunes de les fotos que ens va enviar el nostre amic Lee per fer-vos entrar salivera.

Els millors focs artificials del planeta

Els millors focs artificials del planeta

Un cop va acabar l’espectacle va començar la gran diàspora i tothom va anar a celebrar-ho a la seva manera. Nosaltres vam tornar cap a casa perquè després de gairebé 50 hores sense dormir ja ens tocava tancar una mica els ulls.

A la nostre habitació de luxe al Rydges Hotel

A la nostre habitació de luxe al Rydges Hotel

La nostra kingsize room de l’hotel Rydges ens esperava, així com el fantàstic esmorzar hipercalòric que ens vam fotre al bufet lliure al cap de poques hores d’arribar a casa. Gràcies a la Pepi i al Nacho per aquest fantàstic regal que ens ha permès descansar bé i engreixar-nos una mica més del que ja ens havíem engreixat aquests dies a casa a base de torrons, polvorons i escudella.

Un esmorzar bufet lliure com Déu mana

Un esmorzar bufet lliure com Déu mana

A les 10 del matí hora local, coincidint amb les dotze de la nit a Espanya, vam connectar-nos via skype amb la família de l’Èlia per fer les campanades seguint la tradició espanyola del raïm. Nosaltres no en teníem però al menys ens vam poder sentir una mica més a prop de casa en aquestes dates tan assenyalades.

Segones campanades, aquest cop a la catalana

Segones campanades, aquest cop a la catalana

I així va ser el nostre cap d’any, cansat però intens. Els propers dies anirem cap a Manly a viure a casa del Xavi i la Kayla i a intentar agafar el nostre ritme de viatge habitual, fent moltes coses i gastant pocs diners. Us desitgem un molt bon any a tots! Bona nit!