Dies 625-626: Dos catalans a casa

March 23, 2014 in Nova Zelanda by Joan&Elia

Ahir van arribar a Queenstown un parell de catalans amb els que portem mantenint contacte des de fa un bon temps. L’Aitor i l’Èlia de “El nostre tomb” són una parella viatgera que porten uns 5 mesos fora de casa fent la seva pròpia volta al món. Ells van començar cap a l’oest així que si teniu alguna consulta de Sud-Amèrica podeu adreçar-vos directament a ells. Els dos dies que hem passat amb ells han estat d’allò més interessant.

La nostra habitació y les seves vistes

La nostra habitació y les seves vistes

Van arribar ahir i els vam recomanar que s’apropessin fins a Glenorchy i que passessin el dia allà i gaudissin de la carretera i de les vistes. Nosaltres, mentrestant, vam acostar-nos fins a la Primary School Fair, una fira que l’escola infantil ha organitzat per recaptar fons per les seves activitats.

Passejant per Frankton Road

Passejant per Frankton Road

El passeig des de casa fins al centre del poble sempre és agradable, sobretot quan hi ha dies assolellats i les vistes són com les que ja us hem ensenyat més d’un cop. Probablement haguem fet les mateixes fotografies més d’un cop però cada dia que veiem aquest paisatge intentem retenir-lo als nostres discs durs per no oblidar-lo mai.

La ciutat de l’aventura

La ciutat de l’aventura

La fira va ser molt entretinguda i molt divertida. Centenars de famílies amb nens van reunir-se ahir per passar un dia fantàstic envoltants d’aquest paisatge meravellós. Una de les atraccions més interessants era la dels “invents”, una col·lecció de bicicletes i tricicles molt curiosos amb els quals els nens s’ho varen passat genial. Jo també volia entrar a jugar però l’Èlia no em va deixar…

Curiositats a la fira de la Primary School

Curiositats a la fira de la Primary School

Vam poder fer una ullada a l’interior de l’escola per veure com organitzen les classes i com s’ho passen els nens de Nova Zelanda. La veritat que ens va agradar molt i estem pensant en portar a les nostres criatures aquí. Que nooooo, és una bromaaaaa! Jajajaja de moment res de res de criatures…

Cares pintades y un calendari d’aniversaris

Cares pintades y un calendari d’aniversaris

El moment més “productiu” del dia va ser quan vam entrar a una carpa plena de coses que els pares dels nens van donar per l’escola. Hi havia coses interessants i nosaltres vam trobar un parell d’esquís i unes botes a bon preu. Segur que mai encertaríeu quant vam pagar. 15 NZD en total, 5 per cada parell d’esquís i 5 per les botes. Haurem d’intentar trobar un altre parell de botes per poder anar a esquiar quan arribi la temporada.

Motos, cavalls i esquis nous per 15$ (tot inclòs)

Motos, cavalls i esquis nous per 15$ (tot inclòs)

Carregats amb la nostra compra vam parar al camp de rugby perquè vam veure que hi havia molt ambient i volíem veure què passava. Resulta que ahir era jornada de partits i durant un parell d’horetes vam estar estirats al sol veient com aquestes bèsties no paraven d’estomacar-se, aparentment l’únic que saben fer.

Per la tarda, mentre l’Èlia treballava al restaurant indi jo vaig pujar xino-xano amb l’Aitor i l’Èlia (ja retornats de la seva visita a Glenorchy) fins a la Gondola perquè veiessin les millors vistes de Queenstown. És una llàstima que no hagi portat la càmera perquè les fotos de la posta de sol des d’allà a dalt són espectaculars. Ho deixem per un altre dia.

Veient com s’apallissen els del rugby mentre mengem una Domino’s Pizza

Veient com s’apallissen els del rugby mentre mengem una Domino’s Pizza

L’endemà, avui, hem quedat amb l’Aitor i l’Èlia a Arrowtown per fer un petit trekking amb ells. De les moltes opcions que teníem hem escollit fer el Sawpit Gully Track, un recorregut d’uns 10 km i de dificultat mitjana que passa per la vall privada de l’estació d’esquí de Coronet Peak. No us espanteu, està permès passar-hi i no us cobraran entrada.

Fent el Sawpit Gully Trail amb l’Aitor i l’Èlia

Fent el Sawpit Gully Trail amb l’Aitor i l’Èlia

Durant la caminada hem estat parlant amb els nois de temes molt diversos, sobre tot de política, un tema actual i que ens té a tots molt “preocupats”. Els estem intentant convèncer perquè es quedin un temps a viure per aquí però creiem que no ens en sortirem i que seguiran la seva aventura. Ben fet que fan!

Una altra fantàstica parella de catalans viatgers

Una altra fantàstica parella de catalans viatgers

Si decidiu fer aquest trail durant l’hivern més val que aneu equipats amb unes bones botes perquè no se us gelin els peus quan creueu els rierols i un bon abric per protegir-vos del vent que bufa a la vall i de la possible neu que trobareu. Tingueu sempre ben present aquesta cita: “Leave only footprints and take only photos” (deixeu únicament petjades i preneu únicament fotos).

Quines formes, quins colors, quina meravella...

Quines formes, quins colors, quina meravella…

Les indicacions per seguir el camí són senzilles però pels més despistats només cal que recordeu que la majoria dels trails que hi ha als voltants d’Arrowtown comencen al costat del Chinese Settlement del que ja us vam parlar fa uns dies. Per si no ho recordeu aquest lloc és un símbol de reconciliació a la regió perquè el DOC va restaurar-lo com a part de la disculpa del Govern per a la discriminació legal històrica contra els colons xinesos.

La lluna ens acompanya al migdia

La lluna ens acompanya al migdia

Després d’endinsar-vos a la vall del Sawpit Gully podreu mirar enrere i contemplar una fantàstica panoràmica dels Remarkables y de l’Arrow River als vostres peus. El darrer tram d’aquest circuit coincideix amb el que vam fer fa uns dies tot seguint el riuet “fletxa” i per això ja no serà informació nova per a vosaltres.

Bones vistes abans d’arribar a l’Arrow river

Bones vistes abans d’arribar a l’Arrow river

Com que el camí de tornada és una mica avorridot si es fa per la muntanya (per falta de contacte directe amb la natura i amb el propi riu) hem decidit portar als nostres convidats a fer una mica de tramping per les blaves i fredes aigües d’aquest riu. Els hem convidat a banyar-se però no han volgut ficar-se, així que com és habitual jo he estat l’únic que ha pogut fer un exercici d’autocontrol i despertar els somriures d’uns buscadors d’or que estaven a la “zona de bany”.

El meu petit racó de bany i meditació

El meu petit racó de bany i meditació

Han estat un parell de dies fantàstics amb aquests nous amics viatgers catalans. Ens hem trobat gent maquíssima viatjant i sempre que podem ens agrada donar un cop de ma i solidaritzar-nos amb la causa (com molts altres han fet amb nosaltres) ja que sabem el que vol dir viatjar per un temps llarg i portar un pressupost ajustat.

Mireu per on fem anar als nostres convidats... ;)

Mireu per on fem anar als nostres convidats… ;)

Per acabar bé el dia hem fet un dineret a casa amb tot i la xef Èlia ha preparat un rissotto deliciós que hem culminat amb un postre encara més exquisit (si això és realment possible) a base de galetes de xocolata dels nostres convidats i del gelat de xocolata que en Javi i la Eva tenien a la nevera. Així que ben tips ens acomiadem per avui i els hi desitgem molta sort als nostres amics en la seva aventura. Fins la propera i bona nit!