Dia 653: El camí cap a Edoras, la capital de Rohan

April 19, 2014 in Nova Zelanda by Joan&Elia

Ahir per la tarda, després de la nostra visita ràpida al Lake Tekapo, vam seguir avançant en direcció a un petit poblet de nom Geraldine, al bell mig de la regió de Canterbury. No hi ha gaire entreteniment aquí, només quatre carrers, un parell de botiguetes interessants on provar xocolata i melmelades gratuïtes, uns lavabos públics i alguns llocs amagats on poder aparcar el nostre cotxàs i descansar tota la nit sense que ningú ens molestés.

Aquest matí, després d’eixugar els vidres entelats del cotxe (no penseu malament) i després d’esmorzar, hem seguit rumb al nostre objectiu d’avui, Edoras, la capital de Rohan.

Creuant paisatges indescriptibles de camí cap a Edoras

Creuant paisatges indescriptibles de camí cap a Edoras

Per poder arribar fins aquí haureu de seguir la Inland Scenic Route 72, una ruta que us regalarà uns paisatges meravellosos i que us portarà a través d’alguns dels més acollidors pobles rurals del cor de Nova Zelanda a la regió de Canterbury. És una bona alternativa a la ruta turística principal, la que va per la costa fins a Christchurch.

Alguns reflexes al meravellós Lake Camp

Alguns reflexes al meravellós Lake Camp

Evidentment no hi ha cap indicació cap a Edoras (perquè com tots sabeu és un dels llocs que en Pere Fill-d’en-Jack (Peter Jackson) va escollir per rodar part de la seva pel·lícula) i el que haureu de fer és seguir els cartells cap al Mount Sommers o també cap al Mount Potts.

Muntanyes nevades al voltant del Lake Clearwater

Muntanyes nevades al voltant del Lake Clearwater

Si aneu fent via per la carretera arribarà un moment que entrareu en un tram sense asfaltar i haureu de conduir per allà durant uns 25 km. De camí trobareu paisatges impressionants i un parell de llacs, el Lake Camp i el Lake Clearwater, al costat mateix d’un zona de càmping amb quatre casetes i milers d’activitats a l’aire lliure per als més petits.

Paisatges indescriptibles de camí a Edoras

Paisatges indescriptibles de camí a Edoras

Passats els llacs veureu a la vostra dreta una vall maquíssima i un riu que esculpeix el paisatge tot seguint el camí que li ofereix menor resistència. Baixareu fins a la part més baixa de la vall, on s’ajunten els rius que arriben de totes les direccions, i des d’aquí creuareu granges amb camps plens d’ovelles i de vaques que us aniran seguint mentre passeu.

Mount Sunday, també conegut com Edoras, capital de Rohan

Mount Sunday, també conegut com Edoras, capital de Rohan

Passareu per davant del Mt Potts Lodge, el lloc on van estar treballant l’Enrique i la Marina (els nostres col·legues de Glenorchy) totalment immersos al món rural. Si voleu fer alguna excursió per allà segur que ells us poden donar bons consells.

Excursioneta de 45 minuts fins al cim d’Edoras

Excursioneta de 45 minuts fins al cim d’Edoras

Al fons hem començat a veure el Mount Sunday, mundialment conegut com a Edoras. La millor manera de reconèixer el lloc que tots heu vist a la pel·lícula és des de lluny ja que a mesura que us apropeu a aquesta petita elevació no sereu capaços de reconèixer-la. L’excursió des de l’aparcament fins al cim de la muntanyeta no us portarà més de 30 minutets.

Algunes vistes des d’on hauria d’haver-hi un castell

Algunes vistes des d’on hauria d’haver-hi un castell

L’equip de producció del Senyor dels Anells va trigar nou mesos per construir la ciutat de Edoras ala part superior d’aquests penya-segats, la construcció del Golden Hall i els edificis circumdants a la part superior, la torre d’entrada i la resta d’edificis al peu de la muntanya.

Aquest lloc segueix atraient a molts frikis com nosaltres i segurament n’atrauria a molts més si no haguessin desmantellat tot el muntatge després de la filmació. Potser algú intel·ligent ho reconstrueix i cobra entrada als visitants, igual que fan a Hobbiton (la Comarca), on la gent paga 75 NZ$ per veure quatre tonteries.

Vaques? Toros? Hermafrodites?

Vaques? Toros? Hermafrodites?

La nostra jornada d’avui acabava a Hanmer Springs i de camí hem passat per un altre lloc històric, el Rakaia Gorge Bridge, un pont molt interessant construït l’any 1.882 i que forma part de l’herència enginyeril d’aquest país segons la catalogació feta pel col·legi d’Enginers de Camins de Nova Zelanda, l’IPENZ (Institution of Professional Engineers New Zealand).

El Ramaia Gorge Bridge, un pont amb història

El Ramaia Gorge Bridge, un pont amb història

Després d’una estona més de conducció a través de paisatges impressionants hem arribat per fi a Hanmer Springs, un lloc molt turístic i molt conegut per les seves aigües termals. Aquí ens hem trobat un altre cop amb el Guillem, l’Anna i els seus pares. Avui, sense que serveixi de precedents, farem nit al Alpine Adventure Camping, un lloc bastant acceptable pel que hem pagat 25 NZ$ per una petita parcel·la pel nostre cotxe.

Darreres fotos de camí a Hanmer Springs

Darreres fotos de camí a Hanmer Springs

Ens hem arribat a plantejar anar a les Hot Pools (perquè el nostre landlord ens ho havia recomanat) però veient com està el poble ple de turistes borratxos vestits de cowboy (just avui hi havia un festival de Bull riding) hem preferit evitar aglomeracions.

Així que després de sopar amb els nostres amics empollons australians ens hem ficat al nostre cotxe, hem vist un parell de sèries i demà matinarem per anar fins a Kaikoura on esperem veure moltes foquetes i altres animalons curiosos. Ens veiem aviat. Bona nit!