Dia 832: El camí entre Arthur’s Pass i l’enderrocada Christchurch

Nz_832_0

El dia ha començat aviat i amb rumb cap a Arthur’s Pass, el pas de muntanya que separa les regions de West Coast i Canterbury. El pla que ens ha organitzat l’Èlia per avui inclou algunes excursions per aquesta zona, així que la idea és prendre’ns-ho amb calma.

De camí cap al punt més alt del pas ens hem trobat amb el Otira Viaduct, una de les obres d’enginyeria més interessants del país i guardonat pel col·legi d’enginyers. De fet, és probablement el viaducte més espectacular que hem vist fins ara a NZ. Es tracta d’un pont de formigó de cantell variable i construït per voladissos successius, amb una llum total de 440m… no està gens malament…

Un pont guardonat pel col·legi d’enginyers de NZ

Un pont guardonat pel col·legi d’enginyers de NZ

L’Èlia ens ha fet una petita xerrada introductòria per explicar les alternatives que teníem pels voltants i entre tots hem decidit fer un parell d’excursions de nivell baix-mig. Jo he plantejat fer excursions una mica més dures com a entrenament per l’objectiu final de la ruta, fer el Routeburn Track en un dia, però ha estat impossible convèncer-los.

Nz_832_2

Estudiant les excursions pels voltants d’Arthur’s Pass

La primera parada ha estat a la Devil’s Punchbowl waterfall, una espectacular cascada de 112 m d’alçada que es troba a poc més de mitja horeta de l’aparcament. El camí és agradable i després de creuar un pont penjat comença la pujada pel bosc per unes escales que es poden fer interminables pels que no estiguin físicament preparats. No us desanimeu i acosteu-vos-hi, que a la pujada trobareu un parell de bancs on podreu seure i descansar.

A la Devil’s Punchbowl waterfall

A la Devil’s Punchbowl waterfall

El salt d’aigua és espectacular i com que no hi havia ningú emprenyant hem aprofitat per fer unes quantes fotos de família. Crec que hem esgotat totes les combinacions possibles… i si en falta alguna ja la muntarem amb Photoshop.

Més fotos de família a les cascades

Més fotos de família a les cascades

Hem tornat fins a punt de partida i hem seguit les indicacions cap a un altre dels llocs que semblaven interessants. Després d’una bona estona pujant i baixant escales i com que veiem que no arribaríem enlloc en un temps raonable, hem abandonat i hem decidit tornar cap al cotxe i posar-li el segell de “visto” a la zona d’Arthur’s Pass.

Detalls de lo guapos que som...

Detalls de lo guapos que som…

Hem seguit conduint de camí cap a Christchurch i ens hem parat a un lloc que ens ha semblat curiós i del que teníem algunes recomanacions, la Cave Stream Scenic Reserve. La zona és interessant per si mateixa però l’objectiu de parar aquí no ha estat un altre que explorar la seva famosa cova.

Caminant per la Cave Stream Scenic Reserve

Caminant per la Cave Stream Scenic Reserve

La Cave Stream, també coneguda com Broken River Cave, és una cova de 594 metres de llarg a través de la qual hi passa un riuet gelat. És un lloc popular per als turistes però a la primavera i durant les fortes pluges pot ser perillós entrar-hi. Com que no és primavera ni tampoc hi han hagut fortes pluges, entraré a investigar…

Espectacular entrada a la cova subterrània

Espectacular entrada a la cova subterrània

En poc menys de mitja horeta es pot creuar d’una punta a l’altra i l’experiència és d’allò més curiosa. Es veu que hi ha hagut dues morts a la cova, una per ofegament i una per hipotèrmia. Evidentment quan un entra en un lloc així ha de ser molt conscient de les seves limitacions. Potser pensareu que estic boig per ficar-me jo solet a dins d’una cova de 600 metres de longitud i recorreguda per aigües gelades, però després d’avaluar i estudiar-me el perfil de la cova vaig creure convenient i necessari viure l’experiència.

La cova és fàcil d’explorar quan el riu està baix i per suposat sempre és millor fer-la amb algú per si passés alguna cosa. Saber que estava sol a l’interior de la cova ha estat una situació que m’ha activat l’adrenalina d’una manera brutal. M’encanta! Espero poder repetir l’experiència i poder-la compartir amb algú.

Només un valent s’ha atrevit a creuar els 600m de cova

Només un valent s’ha atrevit a creuar els 600m de cova

Després d’una altra estona de conducció hem arribat a Christchurch, la “capital” o ciutat més important de l’Illa Sud de Nova Zelanda. És la tercera ciutat més gran del país amb un total de 375.000 habitants.

Christchurch, la “capital” de l’Illa Sur

Christchurch, la “capital” de l’Illa Sur

Pels que encara no ho sabeu, el 4 de Setembre de 2010 un terratrèmol de magnitud 7,1 va colpejar Christchurch provocant grans danys a la ciutat i ferides menors a alguns habitants, però sense víctimes mortals directes. Uns sis mesos més tard, el 22 de Febrer de 2011 un segon terratrèmol de magnitud 6,3 va tornar a sacsejar la ciutat. Tot i que va ser inferior en magnitud, la intensitat i la violència de la tremolor el van posicionar entre els més forts mai registrats a nivell mundial en una zona urbana. Desafortunadament 185 persones van morir i molts edificis que ja havien estat debilitats pel terratrèmol anterior es van ensorrar.

Una zona d’oci molt interessant

Una zona d’oci molt interessant

És sorprenent veure com a dia d’avui la ciutat segueix recuperant-se d’una desgràcia que va succeir fa més de quatre anys. Christchurch s’ha convertit en una ciutat gris i depriment de la que tothom volia fugir, però les feines de reconstrucció i readaptació que s’estan duent a terme actualment intenten posar-li un toc de color i modernitat per tornar a atreure a la població.

Mmmmm un menjar deliciós

Mmmmm un menjar deliciós

Hi ha zones del centre molt interessants i acolorides, com la Re: START Mall, feta de contenidors de colors que s’han reconvertit per allotjar diferents tipus de botigues i petits restaurants. Aquí hem aprofitat per parar a dinar unes pizzes collonudes i recuperar forces per passejar per la ciutat i visitar alguns dels seus racons més emblemàtics.

Detalls del centre de la ciutat

Detalls del centre de la ciutat

Una lloc de visita obligada és la Christchurch Cathedral, o millor dit al que queda d’ella. Els efectes devastadors del terratrèmol sobre aquesta estructura construïda entre els anys 1864 i 1904 (probablement una de les edificacions més antigues del país) encara són ben visibles. L’església anglicana ha decidit enderrocar la catedral i construir-la de nou amb la mateixa aparença original, decisió que ha creat certa controvèrsia i que ha deixat la decisió final en mans dels jutjats. Segurament anirà per llarg…

Han passat 4 anys i encara està tot mig enderrocat pel terratrèmol...

Han passat 4 anys i encara està tot mig enderrocat pel terratrèmol…

Qualsevol racó de la ciutat és bo per pintar un graffiti divertit que doni una mica de color a les façanes grises des edificis. Caminant pel centre us en trobareu uns quants, alguns de més artístics i altres més macabres. Aquest de la foto m’ha fet una gràcia especial. No se si veieu bé el detall però els pingüins que hi apareixen s’estan desfent igual que el gel… imagino que és una al·legoria al canvi climàtic i a les seves conseqüències.

Graffitis i colors per donar una mica d’alegria

Graffitis i colors per donar una mica d’alegria

Caminant pel carrer encara es poden veure desenes d’edificis en runes i fins i tot vidres trencats al terra, cosa que no deixa de sorprendre després de tant de temps. Sembla que hi ha zones més deixades que altres però trobar vidres al terra després de quatre anys em sembla inconcebible.

Obra nova, reforços sísmics, enderrocaments...

Obra nova, reforços sísmics, enderrocaments…

Evidentment s’hi dediquen grans esforços econòmics per reconstruir la ciutat i hi ha molt bones ofertes per enginyers estructurals amb coneixements sobre enginyeria sísmica i del terreny. Jo mateix vaig tenir una oferta amb un sou gairebé el doble del que tinc ara a Queenstown, però el fet de viure al paradís va ser un dels condicionants que ens van fer quedar-nos aquí. Això és impagable!

Més color per les parets de la ciutat

Més color per les parets de la ciutat

Un dels llocs que us recomanem visitar és la Cardboard Cathedral, o catedral de cartró. Va ser adoptada com a solució de transició fins a la construcció d’una nova catedral, per això també rep el nom de Transitional Cathedral.

Aquest curiós edifici s’aixeca 21 metres sobre l’altar i està construït amb materials que inclouen tubs de cartró de 60 centímetres de diàmetre, fusta, acer, sostres de policarbonat i parets fetes amb contenidors de transport de mercaderies, els mateixos que es van utilitzar al Re:START Mall.

La Cardboard Cathedral, feta de fusta i paper

La Cardboard Cathedral, feta de fusta i paper

Com a curiositat durant les fases de disseny i construcció, l’arquitecte va voler que els tubs de cartró fossin els elements estructurals principals però els fabricants locals no podien produir tubs del gruix necessari i importar el cartró era massa car. Així que com a solució els 96 tubs van haver de ser reforçats amb bigues de fusta laminada i recobert amb poliuretà resistent a l’aigua i retardants de flama. És, sens dubte, un lloc digne de visitar.

Fins i tot els prostíbuls tenen graffitis colorits

Fins i tot els prostíbuls tenen graffitis colorits

Després del nostre passeig hem anat en busca de l’hotel on passarem la nit, el 136 on Bealey – Avenue Motel, un lloc d’aparença exterior bastant cutre però que interiorment ens ha deixat molt sorpresos. Es que la nostra guia-organitzadora és una crack! Ens va costar 270NZD (preu per 6 persones).

El nostre confortable hotel de Christchurch

El nostre confortable hotel de Christchurch

Un cop establerts hem estat una estona discutint què podíem sopar i al final cadascú ha fet el que li ha donat la gana. Els mascles hem baixat a una paradeta de menjar tailandès que tenim davant de casa i ens hem fotut un pad thai per recordar vells temps. I amb l’estómac ple i amb poca cosa més a fer hem anat a descansar per poder començar el següent dia de l’aventura amb forces. Bona nit!

Leave a Reply

%d bloggers like this: